Tot i que no es tracta d'una forma fixada, l'expressió Si em punxen, no em treuen sang! és transparent des del punt de vista lingüístic per designar perplexitat, astorament o espant. Per exemple:
Em va confessar que tenia una germana bessona i que les van separar de ben petites... si em punxen [...]
la Secretaria General del Departament de...
S'ha rebut de la Vocalia de Muntanya del Centre Excursionista de...
el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya
la Comissió de Cultura
la Ponència nomenada ahir
el Ple de l'Ajuntament del Prat
el Consell Escolar de l'IES Jaume Callís
En canvi [...]
S'escriuen amb majúscules inicials tots els elements (excepte articles i preposicions) de les denominacions que corresponen a activitats oficialment instituïdes o amb una individualitat clara en la vida social:
el Primer Congrés de Metges de Catalunya
el III Simposi Internacional sobre Famílies [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.
President
Il·lustre Senyora Diputada
Excel·lentíssim Senyor Alcalde
En canvi, quan el tractament protocol·lari s'aplica a la persona, el càrrec ha d'anar amb minúscula inicial. Per exemple:
Molt Honorable Senyor Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya
Il·lustre Senyora Isaura Navarro [...]
En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples:
Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO).
L'impost sobre el valor afegit (o [...]
dels cèntims amb una coma i s'utilitza el punt per separar els milions i els milers, tot i que a les calculadores el punt es fa servir
per separar els decimals.
[...]
amb data (tot i que en l'àmbit administratiu no es fa servir tant).
En canvi, l'expressió en data indica la data en què es presenta un document o la data en què té lloc un fet.
Per exemple:
El document redactat amb data (de) 20 de maig de 2010 va ser presentat en data (de) 5 de maig de 2011.
La [...]
de fons o ploure sobre mullat. Per exemple:
Amb aquest mar de fons, no goso demanar-li si vindrà a passar el cap de setmana amb nosaltres.
Com pots dir que tot va com una seda, si plou sobre mullat.
[...]
) amb safata, donar mastegat, donar fet. Per exemple:
No t'ho volia explicar però m'ho has posat amb safata.
Els ho has de donar mastegat perquè ho entenguin.
Si no li ho dones tot fet, no se'n sortirà.
[...]
El verb visibilitzar, tot i que no està recollit en el diccionari normatiu, és un verb ben format a partir de l'adjectiu visible, i té el significat de 'fer visible'. Per exemple:
S'ha fet un esforç per visibilitzar tots els models de família en els àmbits educatius.
Les fires de llibres ajuden a [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.